CRÒNIQUES I FOTOS ESCOLETA 2015/16

Aquest cap de setmana els més petitons van anar al camp de l'Arenys de Munt. Les perspectives eren intentar disputar un partit igualat, ja que quan varen venir a casa ens van golejar i tenien dos jugadors que destacaven força.

Els nens són genials i només entrar al vestidor per canviar-se ja et treuen rialla rere rialla. A l'hora de repartir samarretes els nens trien el número, cada nen en funció de diferents coses. 
La majoria tria el número del seu jugador preferit, altres per gustos, per supersticions (aquella vegada que me'l vaig posar...)... En fi, sempre sorprenents.

Un cop vestits, el míster els explica, a través de la pissarra, que avui jugaríem igual que a l'entrenament. Va dibuixar cada jugador, va explicar que havien de fer i va dir qui jugaria a cada lloc. Després d'això, a escalfar i preparar-se pel partit.

Un cop l'arbitre va xiular l'inici, va ser grata la sorpresa en veure que els nostres nens estaven jugant mooooolt 



Molt ben col·locats, passant-se la pilota, progressant, arribant a porteria contraria, marcant, recuperant, impedint la progressió del rival, arribant per bandes... 











       
                                                             



 
     
        
Gran partit on els nens van gaudir, els pares i espectadors també i vam marxar cap a casa amb unes grans sensacions. A seguir així petitons!! Que cada dia aneu creixent més!!!!!!!!
























--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Aquest dissabte 30 d'abril, els més petitons es van desplaçar al camp de la Salle de Girona per participar a un torneig d'escoleta que organitzava la federació catalana.


La peculiaritat d'aquest torneig va ser que les dimensions del camp eren la meitat d'un de futbol 7, i jugaven 4 i el porter. Una idea encertada ja que el reduir el nombre de participants, t'assegures que cada jugador participi més en el joc. La veritat és que el temps no ens va acompanyar gaire, un dia gris i plujós, però els nens s'ho van passar molt bé, com sempre. Vam poder veure que el talent apareix des de ben petits, hi havia nens que ja mostraven unes qualitats innates. Vam poder jugar contra diferents equips, veure altres partits,... en fi, respirar futbol durant tot el matí.





click aquí:https://www.youtube.com/watch?v=feZAL1p89Mo&feature=youtu.be

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Aquest cap de setmana els més petitons de la casa han tornat a gaudir d'allò que més els hi agrada: jugar a futbol. Potser aquest cop han anat cap a casa una mica desanimats, ja que el resultat no ha estat bo i els hi han marcat molts gols. Però ells s'ho han passat igual de bé. 

Coses a remarcar que em semblen interessants: com que érem 9, cada part havien de descansar dos jugadors, doncs és dificilíssim deixar a dos jugadors descansant, tots volen jugar!! Per sort, tots han jugat tres parts i els nens entenen que és cosa del joc. No tinc tant clar que els nens de l'equip contrari entenguin perquè uns nens van jugar totes les parts i uns altres només una. I això amb nens d'escoleta!! Però en fí...  És cert que hi havia alguns nens molt i molt bons, amb gran rapidesa i domini de la pilota; però el futbol, com en qualsevol esport, s'educa. Estem en una ESCOLA de futbol base en la qual els valors, l'aprenentatge i el respecte estan per damunt de qualsevol tipus de resultat.Content amb el nostre equip, content amb els nostres pares, content amb el nostre club!! 

El futbol també és educació!!


                          ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Nova experiència per als més petitons. Aquesta vegada les coses no han sortit com ens tenen acostumats, hi havia molts nens malalts i els que van poder jugar, alguns acabaven de sortir d'estar malalts.

Ens enfrontavem a l'Arenys de Munt, equip que ja ens haviem enfrontat a un triangular a Sant Pol, i que teníem el record que era un equip de nens que acabava de començar i necessitaven més practica.

Però vam quedar molt sorpresos, perquè tenien un nivell bastant més elevat que el nostre: conduccions ràpides, recuperacions ràpides, controls i passes forts i precisos, colpejos forts i precisos... Es va ajuntar dues coses: un rival fort, amb un equip que porta un parell de setmanes minvat de jugadors i en procés de recuperació.




Tot i així, vam tenir una nova oportunitat de veure les seves cares d'alegria i il·lusió quan juguen a aquest esport de masses. Esperant que tothom gaudeixi d'aquests dies de festa de setmana Santa, ens tornarem a trobar un cop passades.
Bona setmana santa!!!!







                   --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Nova experiència pels més petits de la casa. Aquest cop el rival ha vingut a la Ciutat Esportiva i ha estat el Sils, un equip de nens tots de P-5, i amb un domini de la pilota i un domini del joc molt bo. Segurament el millor rival que ens hem trobat fins ara. 

A més el nen que jugava de porter ho ha fet les 4 parts, cosa estranya en aquestes edats, però ja se'l veia que allò era lo seu. Deu ni do quines parades i com es llançava per la pilota. Deixant els elogis del rival i centrant-nos en nosaltres, s'ha de dir que vam estar a l'altura del rival. 



Si bé és cert que les dues primeres parts van tenir protagonista visitant amb algunes alternances nostres, les dues següents van ser al revés. A més, a la tercera part, els nostres petitons es van passar molt bé la pilota
i van tenir moltes ocasions. 



Per mi, el més bonic de tot va ser quan va acabar el partit i anàvem tots junts cap al vestuari. Tots els pares, familiars i aficionats estaven dempeus aplaudint els petits jugadors d'una forma emotiva. A mi em va emocionar, i estic convençut que als nens també. Aquests aplaudiments crec que van ser la mostra que els nostres petitons van gaudir jugant, van tenir estones molt bones i van fer sentir goig a tots els espectadors. Content i satisfet per aquest grup que s'està formant.












--------------------------------------------------------------------------------------------------------------



27/2/2016

Quatre Vents - Blanes, CD

La jornada venia marcada per les prediccions meteorològiques tant catastròfiques que s'havien anunciat a tot arreu. Menys mal que aquestes previsions no es van complir i vam poder jugar el partit amb normalitat, a excepció de quatre gotes just a la pausa entre la tercera i la quarta part.
El partit va transcórrer amb normalitat. S'ha d'agrair la tasca de l'Esteban Estol, que altre vegada va haver de fer la funció d'arbitrar el partit, una funció imprescindible, que passa desapercebuda i que té un paper igual d'important que la resta d'implicats en la formació dels nens: entrenadors, pares, àrbitre i altres aficionats.Tots som models per els petits esportistes.
Sobre el partit em quedaré amb una sensació: Els nens es passen millor la pilota en els entrenaments i quan això és així, ens hem de preguntar: per què?


Crec que té a veure amb el nivell maduratiu en el qual estan els nens, que ara per ells, el més important són ells, els altres estan, però no saben perquè, quan i com relacionar-nos. Ells tenen claríssim que el més important del futbol és fer gol i tots el volen marcar, tothom es vol sentir important per un moment. També saben que un altre jugador important, protagonista, és el porter, i quasi la majoria, vol fer de porter una estoneta.

Però la resta, tot la resta que succeeix en el futbol, és secundari. Tots volen tenir la pilota, per això tots estan prop d'ella. Tots volen marcar gol, fins hi tot de vegades se la treuen entre ells mateixos. 

A l'entrenament també tenen aquest sentiment de protagonisme, però es passen la pilota molt més. Com aconseguirem que valorin la passada al company; que és la forma de relacionar-se i relativitzar el que marca gol?? Com aconseguirem valorar el recuperar una pilota i passar-la al company i relativitzar el gol? Com aconseguirem que a un nen li produeixi la mateixa alegria fer una passada de gol que marcar-ho? Com aconseguir que un nen es posi content per què un company ha marcat un gol?? Com aconseguir que un nen s'alegri per què un company ha fet un bon passe? Doncs en aquestes estem. El gol ha de ser el resultat de... I per això estem, per ensenyar a jugar a aquest esport tant apassionant, que els nens ja mostren diferents sensacions en diferents entorns. Però el més important de tot és que aquests petitons segueixin mostrant aquesta passió innata, aquesta fal·lera, aquesta il·lusió, aquesta felicitat cada cop que juguen a futbol.



                                                                              *************************


Aquest cap de setmana i coincidint amb la rua de carnaval de la localitat, els més petits de la casa s'han desplaçat a Llagostera per tornar a fer allò que tant els agrada: jugar a futbol. Quan ens hem trobat a primera hora del matí, no hem pogut evitar comentar si els núvols presents respectarien la treva per poder jugar. La veritat és que, tot i caure alguna petita gota durant el partit, els nens han pogut jugar amb normalitat.
Pel que fa al joc, comentar que la sensació és molt positiva. Crec que els nens estan tenint una bona evolució: cada cop participen millor, cada cop es passen la pilota millor, cada cop defensen millor, quan juguen de porters cada cop paren millor... Però per posar un punt on centrar-nos i no despistar-nos, posaré el punt en les relacions i emocions dels nens, i en l'autonomia personal de vestir-se i desvestir-se i tot el que fa referència a vestuari. M'explico: durant el partit vam poder observar com un nen plorava perquè no havia marcat cap gol, tot i haver fet bons moviments per rebre la pilota. El que va faltar perquè aquest nen marquès va ser la passada dels seus companys. Doncs bé, haurem de treballar aquest aspecte. Pel que fa als vestidors, estàvem acostumats a què els pares entressin als vestidors a ajudar als nens, era molt còmode, però a Llagostera no van deixar passar als pares i vam poder observar que els nens tenen mancances en aquest aspecte. Crec que han de començar a aprendre a tenir la roba ordenada, on posar la roba neta i la bruta, ensabonar-se, eixugar-se, posar-se els mitjons... Potser els pròxims partits quedarem amb més temps i només entraran als vestidors nens i entrenadors.

Conclusió: formar part d'un equip de futbol no és només jugar a futbol i ser entrenador de futbol no és només ensenyar futbol. Molt contents i a seguir endavant!!








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada